Entrada de Diari. Dimecres, 4 de juny de 2025

Entrada de Diari. Dimecres, 4 de juny de 2025

Per a la N. E.

 Institut V., de 8 a 9 del matí.

Primera classe al pati del curs, amb 1r C. A l'ombra dels arbres, a les grades, entre un aire matinal ja d'inici d'estiu, fresc per la pluja d'ahir, i el bot de les pilotes de bàsquet. L'alumnat pensa, sense gaire concentració, sobre l'activitat que els he assignat (quines són les 10 coses més importants que han après a les classes de Castellà aquest curs), i jo escric sobre l'operació d'ahir al dentista, en què van extreure'm un queixal del seny que se m'havia desenvolupat de costat i amenaçava amb fer malbé la dent de davant seu. El dret, de baix.

En algun moment, se m'acut dedicar el text a una alumna d'un altre grup, la N. En el seu diari, fa mesos, havia mostrat una fixació molt divertida per parlar de les seves sangonoses visites al dentista. Desconec què pensarà de la meva. 

***

Vaig arribar a la clínica dental, a Terrassa, amb puntualitat. Sempre agafo el tren per anar-hi amb mitja hora d'antelació, però de camí m'encanto habitualment en uns jardins molt bonics, el Parc de Sant Jordi, on hi fotografio roses que, aquestes setmanes passades, hi han florit. Contràriament a què podria imaginar-se, són roses a primera vista imperfectes, asimètriques, excessives, que fins i tot algú podria considerar desagradables. Però són aquestes les que m'interessen. A les alçades d'any en què estem, gairebé totes estan ja envellides i seques, però encara en algunes els colors i la tendresa humida dels pètals exploten de vida. Vaig donant voltes als rosers, disparant amb el mòbil, fins que no puc posposar-ho més, i em disposo a fer l'última part de trajecte fins al dentista. Allà, em fan quedar uns minuts a la sala de benvinguda i, sorprès, comprovo que em fa més mandra perdre aquesta estona en què podria seguir fent fotos que no pas por perquè l'operació pugui no sortir bé o em faci mal. Després, m'instal·len ja a la petita habitació on m'extrauran el queixal. Una auxiliar em ruixa amb un esprai el fons dret de la boca. Té un gust amargant, i em diu que no empassi. Al cap d'uns segons, em fa escopir. Sento com comença a suar-me la part de darrere de les cuixes, dels bessons, i em resulta incòmode. El dentista arriba. Amb aire enfeinat, em dóna la mà i demana a la seva ajudant que prepari els instruments. Quan la primera anestèsia ha fet el seu efecte, procedeix a injectar-me'n més amb una gran xeringa com un mosquit de llarguíssima probòscide, que clava a la meva geniva i torça cap a una banda abans d'introduir un líquid que sembla de ciment. A poc a poc, no només aquella zona comença a pessigollejar-me i se m'adorm, sinó tot el costat dret de la cara, des de la zona de la caròtide fins a la templa i la part de darrere de l'orella. I, encara uns minuts més tard, el dentista s'acosta amb alguna cosa entre un bisturí i un petit trepant i, mentre l'auxiliar m'aparta la llengua amb un mirallet metàl·lic que rebota contra les meves dents, em va perforant i llimant el queixal dolent, omplint-ho tot de fines restes de dent que salten com confeti minúscul o serpentines, i m'arriba al nas una olor de cremat que és el que més em repugna. Intento quedar-me immòbil, però no puc evitar respirar i empassar saliva, un, dos, tres, quatre cops amb fàstic creixent, fins que demano que parin un instant. Penso en el vermell i el blanc i el rosat de les flors quan veig com un tub aspirador comença a omplir-se entre xarrups de la meva sang, que ara i no sé des de quan diria que brolla generosament. En cert moment, el dentista aparta l'instrument i m'insereix una espècie de pesades, denses alicates a la boca, i les pressiona amb força contra el meu queixal, que sembla haver-me d'enfonsar fins el coll, i noto com trenca l'esmalt a trossets, que va traient de la boca i m'ensenyarà després. Retorça l'objecte, en canvia l'angle i, finalment, extreu la part més inferior de la dent. Procedeix en aquell moment a posar-me punts, i em cus la ferida estirant un fil negre connectat a una agulla que em rossa el llavi, sec, matxucat per l'operació. Finalment, m'introdueix una gasa que em diu que pressioni amb els queixals de dalt contra la ferida fins que l'hemorràgia pari. Em vénen al cap, sense voler, imatges d'antigues relacions entre gases i punts, i em fa por, durant un segon, que la ferida s'assequi i s'enganxi, però això no passarà a la boca. Tot ha sigut, en realitat, menys traumàtic del que esperava, i també ha anat de pressa. De tornada a casa, tindré ànims per fer alguna foto més al Parc. A la nit, mentre sopo, em quedarà no obstant una última sorpresa per descobrir: un enorme coàgul de sang fosca se'm desprendrà de la boca, d'imprevist, i em caurà per la barbeta, tacant-ho tot de tons vermellosos, carmesí, caoba.