Una foto, un haiku

Una foto, un haiku

11 d'abril de 2024

L'alumnat de l'institut ha estat treballant el haiku a l'assignatura de Visual i Plàstica. És una forma de poesia que va costar-me d'entendre, però que, des que l'Aldara va regalar-me L'estret camí de l'interior, del gran Matsuo Basho (1644-1694), m'agrada molt. Combina la lleugeresa, la brevetat i la sorpresa amb una codificació rica i conscient, de centenars d'anys de tradició; així com la possibilitat d'aconseguir, a través de la impressió, una significació profunda, misteriosa, sobre la qual tornar. Em recorda una mica a l'art de la fotografia.

La que teniu més amunt és del passat 9 d'abril, just abans de l'Eïd al Fitr, l'esperada festa del final del Ramadà. La vaig fer des de la finestra de casa, al capvespre, un d'aquells dies en què el cel es cobreix de la sorra en suspensió provinent del Sàhara. Veient-la, se'm van acudir algunes idees que he volgut convertir en un haiku. És aquest: 

Sorra damunt les fàbriques

i el crit dels ballesters:

anuncis de festa.