En construcció

En construcció

Aquest és un blog sense més pretensió que ordenar i compendiar experiències, reflexions, etc., al voltant de la meva vida, del món compartit en què ens relacionem i d'allò que m'estimo o rebutjo, d'allò que vaig descobrint. L'objectiu és, sobretot, que aquestes coses no es perdin: que no quedin sense consignar ni en la boira de la inexpressió. Prenc notes similars en llibretes temàtiques o disperses des que vaig complir els 20 o 21 anys, però mai m'havia atrevit a organitzar els meus pensaments en un únic espai, públic, que integri coherentment les diverses esferes que em mouen a escriure.

En aquest sentit, el profit o valor d'aquest blog per a qualsevol altra persona que s'hi acosti és als meus ulls secundari. És evident que no renuncio a la intel·ligibilitat ni a un cert sentit de l'adequació dels textos per a qui pugui llegir-me -"la paraula és meitat de qui parla i meitat de qui l'escolta", deia Montaigne-. De fet, el blog neix d'inici en relació al meu treball amb l'alumnat, en demanar-los, a 2n d'ESO, que en creessin un. I, altrament, sense ànims de comunicació, en primer lloc, per a què voldria fer tot això públic? El que vull dir és que passa per davant el fet que es pugui llegir fonamentalment allò que penso, com ho penso; sense massa filtres. 

Tot això, tenint en compte, no obstant, que, en el blog, hi compartiré tant coses meves com escrits o materials d'altres persones que puguin despertar-me interès. A tall d'exemple, aquesta fotografia que va fer-me a classe, fa uns dies, l'A. A., i que trobo ben bonica.

Resulta avinent, la fotografia de l'A. A., també perquè, en definitiva, el blog no deixarà de ser una espècie de retrat de mi mateix. En aquest sentit, m'agrada la idea d'un espai definit més per l'acte de fer-se i de refer-se -cosa facilitada pel medi digital, que permet la correcció constant sense deixar petjades- que per res més. La coherència de la qual parlava més amunt o els límits de tot plegat, doncs, no ve pensada ni planificada a priori i d'immediat, com en el pla d'un arquitecte; sinó que caldrà, en tot cas, anar-se plantejant, i tenint en compte totes les incoherències i contradiccions donades en el procés. Per això el blog es titula "En construcció", com el documental del José Luis Guerin.