Per a l'Aldara, que em regala les taronges més bones de la bossa
La finestra
Vista des del nostre pis
El dia 11 d'abril vaig fer una entrada pel blog (la segona) en què us compartia un haiku i una fotografia de la finestra de casa. Des de llavors hi he estat pensant: des que era petit m'han agradat, les finestres, i aquesta és ben grossa. Deixa veure el cel, un altre grup de pisos i l'entrada d'una vella fàbrica, lletgíssima, que tothom creu que està abandonada. I al fons, depèn de com, una línia de Litoral. Sempre el mateix paisatge vulgar, aparentment: les diferències que s'hi copsen d'un dia per l'altre són tan minses que algú es preguntaria si arriben a "valer la pena" ser-ho, o captar-les. I jo, que he après, en un llibre molt interessant sobre fotografia, que, més o menys, "mai has de fer una foto dues vegades", vaig decidir començar a retratar aquell paisatge amb el meu Redmi 8, potser una mica mecànicament, sense saber si tal acte tindria en cap moment un sentit positiu en cap direcció... En total, fins a finals de 2024, 35 fotos. De tant en tant, penso en els missatges meteorològics del David Lynch; en les vistes de la catedral de Rouen de Monet... En la idea no d'esgotar, però sí de desenvolupar un tema.


































No hay comentarios:
Publicar un comentario